![]() (1300, Basílica de Sant Joan del Laterà) ![]() | |||||||||||||||||
Nom original | (la) Bonifatius PP. VIII ![]() | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||||||||
Naixement | (it) Benedetto Caetani ![]() c. 1235 ![]() Anagni (Itàlia) ![]() | ||||||||||||||||
Mort | 11 octubre 1303 ![]() Roma ![]() | ||||||||||||||||
Causa de mort | Verí ![]() | ||||||||||||||||
Sepultura | Grutes vaticanes ![]() | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||||||||||
Formació | Universitat de Bolonya ![]() | ||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis ![]() | ||||||||||||||||
Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor ![]() | ||||||||||||||||
Consagració | Hugues Aycelin Montaigut ![]() | ||||||||||||||||
Participà en | |||||||||||||||||
23 desembre 1294 | conclave de 1294 | ||||||||||||||||
1292 (Gregorià) | elecció papal de 1292-94 | ||||||||||||||||
4 abril 1287 | Elecció papal de 1287-88 | ||||||||||||||||
1r abril 1285 | elecció papal de 1285 ![]() |
||||||||||||||||
Família | |||||||||||||||||
Família | Gaetani ![]() | ||||||||||||||||
Pares | Roffredo I Caetani (en) ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||||||||||||||
Parents | Benedetto II Caetani (en) ![]() ![]() | ||||||||||||||||
![]() ![]() |
El papa Bonifaci VIII (en llatí: Bonifatius PP. VIII), nascut Benedetto Caetani (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 24 de desembre de 1294 a 1303. La família Caetani era d'origen baronal, amb connexions amb el papat. Va succeir el papa Celestí V, que haviaabdicat del tron papal. Bonifaci va passar la seva primera carrera a l'estranger en funcions diplomàtiques.
Bonifaci VIII va presentar algunes de les reivindicacions més fortes de qualsevol papa sobre el poder temporal i espiritual. Es va involucrar sovint amb els afers exteriors, incloent França, Sicília, Itàlia i la Primera Guerra d'Independència d'Escòcia. Aquestes opinions, i la seva intervenció crònica en els afers "temporals", van provocar moltes baralles amargues amb Albert I d'Alemanya, Felip IV de França i Dante Alighieri, que esperaven que el Papa arribés aviat al Vuitè Cercle de l'Infern en la seva Divina Comèdia, entre els simoniacs.
Bonifaci va sistematitzar el dret canònic recollint-lo en un nou volum, el Liber Sextus (1298), que continua sent important material de referència per als advocats canònics. Va establir el primer any "jubileu" catòlic, que hauria de tenir lloc a Roma. Bonifaci va entrar per primera vegada en conflicte amb Felip IV de França el 1296 quan aquest va intentar reforçar l'estat nació naixent imposant impostos al clergat i prohibint-los l'administració de la llei. Bonifaci va excomunicar Felip i tots els altres que van impedir que el clergat francès viatgés a la Santa Seu, després de la qual cosa el rei va enviar les seves tropes a atacar la residència del papa a Anagni el 7 de setembre de 1303 i capturar-lo. Bonifaci va estar detingut durant tres dies, va ser colpejat molt i va morir un mes després.
El rei Felip IV va pressionar el papa Climent V del papat d'Avinyó perquè organitzés un judici pòstum a Bonifaci. Va ser acusat d'heretgia i sodomia, però no es va pronunciar cap veredicte contra ell.